dimecres, 27 de gener de 2010

Sabates

                                                                             
Un dia passejant per Figueres, en una botiga de sabates en vaig veure unes de precioses.Eren maquíssimes. Planes, tipus ballarina amb un llacet d'un color lilòs amb fils o puntets platejats.Va ser amor a primera vista. Vaig entrar i me les vaig comprar.

De seguida me les vaig posar....quan les portaves semblava com si anéssis descalça. Éren tan còmodes i tan boniques... De sobte un dia va fer una mica més de calor que els altres. No sé ben bé com però, una nit vaig començar a notar una picor als peus. Era tan forta que no et deixava dormir. No em diguis com però vaig acabar descobrint que eren les sabates, suposo que per eliminació.

Els hi vaig donar una nova oportunitat però, a la temporada següent es va tornar a repetir tot de nou. El dolor que provocaven aquelles sabates (després de portar-les uns dies) era tan gran que no valia la pena conservar-les...tot i ser precioses.

Les vaig posar en una bossa i les vaig tirar en un contenidor d'aquests de roba usada.

Fa uns mesos, per Barcelona celebrant una d'aquelles festetes d'amic invisible una amiga em regalar de nou les sabates liles maquíssimes.Em va dir que les havia vist en una botiga de segona mà i de seguida que les va veure va pensar que etaven fetes per mi.

Que com ho sé que eren elles?

Una vegada em vaig entrebancar amb una pedra i se 'm varen pelar d'una punteta del capdamunt. El regal mira...me'l vaig quedar però no me les he posat més.Aquestes sabates no volen anar-se'n del meu costat. Això em comença a fer una miqueta de por.
 
 

3 comentaris:

  1. Ben mirat, sempre hi ha objectes que semblen perseguir-te per allà on vagis.
    A mi, de fa anys, em persegueixen un parell d'sticks de hockey a l'estil Glen Cloose amb en Douglas.

    ResponElimina