dimarts, 5 de gener de 2010

La nit més màgica


És tradició a la meva ciutat que per la diada de reis un grup força nombrós de patges reials passen casa per casa, nen per nen repartint totes les joguines que han demanat a ses magestats els Reis d'Orient. Més de 500 patges per a més de 5000 paquets...
Vaig tenir la sort i el privilegi de fer de patge durant un bon grapat d'anys i la veritat és que tot i acabar molt i molt cansat és una experiència que val la pena.
Un any em va tocar anar a una casa del passeig, prop del centre. Només trucar a la porta em va sortir un menut que em va regalar un petit necesser amb un munt de xumets: "ja no els faré servir més". Va ser una d'aquelles cases on em vaig sentir molt a gust. La família vivia molt intensament la festa dels reis i et feien sentir partícep d'aquesta nit tan especial. No passa sempre però recordo la cara d'aquells pares i també la dels nens perfectament. Després vaig anar encara a d'altres cases, però la veritat no en recordo ni a quines cases ni quines cares feien.
Dos o tres anys després va tocar-me repartir els regals en un dels barris més nous de la ciutat. A la part alta. L'encarregat de repartir els paquets me'n va donar un de força gran. Tot pujant per l'ascensor vaig començar a assajar el discurset que li diria amb aquell nen abans de entregar-li el present. Però després d'arribar al pis corresponent, trucar a la porta, qui és? sóc el patge, que hi ha el David?? Un cop em van obrir, vaig haver d'improvisar una xerrada totalment diferent.
Quan vaig explicar que encara guardava els xumets (absolutament cert!) i que ja havia estat a casa seva quan vivien al passeig, les cares de tota aquella família reflectien un: i com ho pot saber?
Els patges ho saben tot...


6 comentaris:

  1. Això es cert? Perque es molt maco...

    ResponElimina
  2. Què bonic!
    Segur que tant el nen com els pares es devien quedar amb la boca oberta.. El David si que s'ho devia pensar, que eres màgic!!


    passejant he arribat aquí!

    ResponElimina
  3. Una història amb un glop de tendresa a la gola.
    Felicitats de tot cor per aquest nou blog, que pinta tant participatiu com "mataré monstruos por ti".
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Enhorabona per la narració, Cesc. Com a patge et puc entendre perfectament. M'han passat coses similars i realment sino ho has viscut en viu i des de dins, la nit de reis d'Igualada és dificil d'explicar, però tu ho has lograt.
    Bona nit màgica.

    ResponElimina
  5. I pensar que encara hi ha gent que no vol creure en Reis ni patges. I pensar que encara hi ha gent que prefereix tancar les portes a les nits de màgia.

    Quina història tan bonica, Cesc!!!

    ResponElimina